Pròleg

"Un noi contempla el seu ordinador embadalit. El color nítid de la pantalla se li reflexa a les ulleres de pasta, i tot i que de tant en tant es perceb un suau parpelleig de colors vius, el noi no aparta la mirada.

De cop, mou frenèticament el ratolí, pensant que pot ser així es tornarà a carregar de bateria, o que li respondrà com ell espera..."

Així es com comença la història que estàs a punt de viure. Aquest és el meu regal d'aniversari, et regalo una distracció, una novel·la, una excusa per llegir. Ja sé que no és Sant Jordi, i que dos regals literaris potser no són el que s'escau més quan una parella fa un any que estan junts. Però crec que no som la típica parella, que som especials, diferents, únics. Que som i estem fets l'un per l'altre.

Avui, si tot ha anat bé, t'he regalat una de les coses més m'estimo, un llibre. Suposo que durant el sopar t'hauré emprenyat prou com perquè ja n'estiguis farta de la Matilde Asensi, però vull que entenguis que no et regalo capítols, frases i aventures. Et regalo una de les coses que més valor té per mi, i que he pogut aconseguir que fos per tu, i només per tu. 

I per acabar aquest "pròleg" tan breu abans de marxar cap a buscar un tren, et diré que no és un any, ni dos, ni tres, ni vint-i-cinc, els que fan d'una parella, el que som nosaltres. Sinó l'amor, el respecte, la confiança, la sinceritat, l'amistat, la certesa, la alegria, les ganes de viure, les ganes de compartir, les ganes de crèixer i conèixer, l'amabilitat, la felicitat, el tot per el tot, el lluitar, el no rendir-se, l'estimar incondicionalment. Tot això és el que fa que siguem tu i jo. Això és el que em passa pel cap quan penso en nosaltres.

T'estimo Mireia. I moltes, moltes i moltes felicitats per fer de mi, l'home més feliç del món.

24 de febrer de 2012, un any després de que em canviessis la vida.