Un noi contempla el seu ordinador embadalit. El color nítid de la pantalla se li reflexa a les ulleres de pasta, i tot i que de tant en tant es perceb un suau parpelleig de colors vius, el noi no aparta la mirada.
De cop, mou frenèticament el ratolí, pensant que pot ser així es tornarà a carregar de bateria, o que li respondrà com ell espera. Els moviments, cada cop més agressius, no semblen ajudar al noi, i desesperat, obre un calaix i en treu dues piles. S'afanya a col·locar-les al ratolí. Un cop ho aconsegueix, respira més tranquil, tot i que sembla que alguna cosa encara el neguitegi. Recolza l'esquena contra la cadira, fa un parell de respiracions profundes, medita i es prepara mentalment pel que ha de fer.
Un sorollet agut i penetrant el descol·loca. És la senyal del xat IRC, pensa, i es comença a impacientar. Mira a la pantalla, i comença a tornar-se pàlid, sap que encara no té els resultats que esperen.
